Fugim pioners en la contracultura, l’ecologia, el decreixement, la reivindicació de l’art al carrer i la recuperació de les festes populars sense cotilles. Vam posar especial interès en el feminisme, els comuns, l’ocupació, l’antimilitarisme, la sexualitat lliure, l’antipsiquiatria, els nous formats cinematogràfics, el viatge i les noves formes de vida i d’activisme.
En la nostra primera etapa, apostem per una nova acràcia i redescobrim l’espai llibertari hispà.
Ajoblanco va ser una revista independent i llibertària. En la seva primera època es van editar 56 números i 20 especials.
Etapa Pop/Underground (octubre 74 | juny 75)
Seduïts pels corrents de la contracultura nord-americana, per Antonin Artaud, per Dadà i pels surrealistes i amb ganes de trencar amb l’autoritarisme dels nostres germans grans, ens inspirem en l’art pobre, l’art conceptual, els undergrounds pioners i el rock progressiu.
Als joves poetes aglutinats per Pepe Ribas que el 14 de setembre de 1973 van sopar ajoblanco, una sopa popular de Màlaga, al restaurant Putxet, s’hi van sumar: Toni Puig, Cesc Serrat, Pep Rigol, Quim Monzò, Albert Abril, Fernando Mir, Ana Castellar, Luis Racionero i l’equip d’America Sanchez. Va ser una època turbulenta, de molta nit, moltes rambles, trobades fortuïtes, tenacitat en l’aprenentatge i passió per la feina.
Va ser una època de trucades i manifestos a la recerca d’una nova generació llibertària.
Canet Rock
Etapa Freaks (setembre 75 | novembre 76)
A les nostres trucades i manifestos van respondre milers de joves inquiets amb desitjos de fer cinema a Super 8, poesia experimental, editorials independents, comunes, activisme ecologista, antipsiquiatria, mogudes en favor dels presos en lluita… que van anar aglutinant grups de treball.
La petita redacció del carrer Aribau es va convertir en un lloc de trobada i debat permanent.
La passió per la creativitat va provocar el naixement dels grups i col·lectius. Antipsiquiatria, ecologia, cinema Super 8, naturistes, sexualitat lliure… Carlos Bosch, Santi Soler, Juanjo Fernandez i el dissenyador Jordi Rodríguez Brusi es van afegir a l’equip integrat pel col·lectiu Ajoblanco: Pepe Ribas, Fernando Mir, Toni Puig i Luis Racionero. AjoValencia, coordinat per José Luis Prieto i Javier Valenzuela, va realitzar el famós dossier Falles del 76 que va incendiar les ires de la carcundia del règim franquista i una campanya de premsa gratuïta que ens va llançar a la fama.
Parc Güell
Etapa Llibertària novembre 76-agost 78
Els grups de treball es van transformar en col·lectius que van funcionar al voltant de la revista. Col·laborem també amb les feministes radicals, els naturistes, els antimilitaristes, els homosexuals i els partidaris de l’educació llibertària.
La incorporació del cenetista Francesc Boldú, així com la consolidació de grups de treball a tot Espanya, va transformar la publicació en un moviment aglutinador de milers de joves llibertaris.
El treball dels col·lectius es va consolidar aportant els famosos dossiers de les pàgines centrals de la revista i, més tard, els números especials: els extres Ajoblanco.
Financem la primera revista d’ecologia, Alfals, i la revista de dones Xiana. La CNT i Ajoblanco va aglutinar milers de joves en to a la confederació anarcosindicalista i va participar activament en les Jornades Llibertàries del juliol del 77.
Apostem per l’autogestió interna i financem l’aparició de la revista literària La Bañera.
Foto: Pilar Aymerich | Jornades Saló Diana
Etapa Moviments Socials (setembre 78 | maig 80)
Després de la crisi de la CNT i la consolidació dels nous partits polítics, Ajoblanco va apostar pels moviments socials emergents, pels ateneus llibertaris, pels insubmisos, per les ràdios lliures, per l’autonomia universitària, per l’avortament, per l’artcritic, per l’alliberament gai, per l’autonomia obrera.
Denunciem l’euro repressió que tractava d’acabar amb la llibertat dels moviments sindicals, amb les ràdios lliures, amb les cooperatives de consum, amb el moviment ecologista…
Els extres d’Ajoblanco es van consolidar i cada mes no només sortia la revista i les informacions de tot el que ocorria al carrer, sinó també els extres, així com la nova revista literària La Bañera, coordinada per Alberto Cardín.
Amb aquest arsenal tractem d’impedir la derrota de quant havíem construït a través de les mobilitzacions, l’activisme i la nova cultura antiautoritària.
Col·lectiu Alfals
